PROPOSTA DE TRIBUT SOBRE LES EMISSIONS DE GRANS INSTAL·LACIONS DE COMBUSTIÓ
Download this page in PDF formatL’efecte hivernacle i el canvi climàtic són dos dels principals reptes que afronta la humanitat al segle XXI, i estan provocats per les emissions de gasos d’efecte hivernacle en bona part.
Per aquest motiu totes les potències mundials, incloses la Xina i els Estats Units, es van posar d’acord per afrontar el canvi climàtic conjuntament, signant l’acord de Paris el 2015. El seu objectiu és evitar que l’augment de la temperatura mitjana global superi els dos graus respecte de l’era preindustrial. Per tal d’aconseguir aquest objectiu, la Unió Europea s’ha proposat incrementar el consum d’energies renovables fins a un 20% del consum brut d’energia final, reduir un 20% el consum d’energia primària gràcies a un increment de l’eficiència energètica i reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle un 20% en l’horitzó del 2020 amb relació al 1990.
Catalunya no queda al marge d’aquest impacte. Segons el Tercer Informe sobre Canvi Climàtic a Catalunya, presentat per la Generalitat de Catalunya, patirà els següents desgavells:
- El principal efecte serà l’escassetat d’aigua, cosa especialment greu en una regió on ja tenim els recursos al límit. Els cultius i els boscos, en canvi necessitaran més aigua per compensar l’augment de calor. Encara que les precipitacions no hagin canviat des dels anys 50, la major evaporació impedirà que s’aprofiti aquesta aigua.
- Augmentarà el risc i la durada de les sequeres i els episodis de forta calor. Al Pirineu ja han desaparegut les neus perpètues als cims més elevats. No per això deixaran d’haver-hi hiverns glaçats, si bé seran menys freqüents.
- Un altre efecte és l’augment del nivell del mar pel desglaç de la fusió dels casquets polars i l’expansió tèrmica de l’aigua. A l’Estartit el creixement arriba als 3,6 centímetres per decenni. Això comporta també un augment de temporals, i un retrocés de les nostres platges, que perden gairebé un metre de sorra l’any.
Aquests impactes són molt greus i requereixen una resposta efectiva i conjunta per part de les institucions, els ciutadans i tots els sectors econòmics de la societat. És necessari que s’adoptin mesures per incentivar la utilització d’energies renovables i de noves tecnologies més sostenibles; però també mesures que previnguin continuar amb el consum de combustibles tradicionals i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.
És en aquest darrer sentit en el que volem incidir principalment. La llei catalana 16/2017, de l’1 d’agost del canvi climàtic, que recull el plantejament del Govern català per afrontar aquest repte global, reconeix al seu preàmbul que el mercat de dret d’emissions no ha estat eficient (de fet aquesta política, nascuda amb el protocol de Kioto de 1995, s’ha revelat com un fracàs). No obstant això, no adopta cap mesura per desincentivar la generació de substàncies com el diòxid de carboni (CO2), el metà o l’òxid de nitrogen(Nox) per part de la industria.
En canvi, la llei sí fixa un impost sobre les emissions de vehicles de tracció motora (article 40 i següents). Aquest impost parteix de la base que aquests motors són una de les principals causes de generació de CO2, essent aquesta substància una de les responsables del canvi climàtic. Partint d’aquesta base, la Llei grava les emissions dels vehicles als propietaris dels mateixos, en funció de l’eficiència ambiental de cada vehicle.
Si es considera que la generació de grans quantitats de CO2 ha de ser objecte de tribut, entenem que el més just és gravar als grans generadors de gasos d’efecte hivernacle. No només als ciutadans, que pateixen aquesta contaminació en el clima i la salut.
Actualment a Catalunya hi ha cinc grans instal·lacions de combustió que generen 200.000 tones anuals de CO2 MÉS que tots els cotxes junts. Així segons les dades del Govern central i la Generalitat. Aquestes instal·lacions són:
| NOM | QUANTITATS DE CO2 ANUALS. | UBICACIÓ | |
| Cements Molins Industrial |
|
Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat). | |
| Cementos Portland Valderribas |
|
Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès) | |
| Cemex España Operaciones |
|
Alcanar (Montsià) | |
| Lafarge Cementos |
|
Montcada i Reixac (Vallès Occidental). | |
| Planta de Valorització Sant Adrià del Besòs. |
|
Sant Adrià del Besòs (Barcelonès) |
TOTAL: 3.556.202.846 KGS.
I cal tenir en compte que només estem sumant les cinc indústries principals, no hem inclòs de mida petita o mitjana. Si ho féssim, la desproporció seria encara major.
Ara comparem aquesta quantitat amb les dades de contaminació de CO2 que generen els vehicles. Segons l’IDESCAT, anualment es recorren 16.480.000.000 km en vehicle a motor. Fent un càlcul conservador, i estimant que cada vehicle genera 200 grams de CO2 per kilòmetre (en realitat molts són més eficients), tindríem una generació de 3.368.000.000 kg de CO2. És a dir, les grans plantes de combustió generen anualment 200.000 kg més de CO2 que tots els desplaçaments en cotxe que es fan a Catalunya. No obstant, aquestes emissions no es graven.
En el sentit econòmic, la Generalitat espera recaptar 77 milions d’euros per les emissions dels vehicles (equival a 0,02286 euros per kilogram). Aplicant un tribut similar a les grans plantes de combustió es recaptarien 81,3 milions d’euros. Desglossats de la següent manera:
| NOM | QUANTITATS DE CO2 ANUALS. | QUANTIA IMPOST (euros). | |
| Cements Molins Industrial |
|
24.272.421,02 | |
| Cementos Portland Valderribas |
|
25.376.827,33 | |
| Cemex España Operaciones |
|
16.679.347,68 | |
| Lafarge Cementos |
|
7.499.679,44 | |
| Planta de Valorització Sant Adrià del Besòs. |
|
7.474.461,78 |
TOTAL: 81.302.737,25 EUROS.
És per això que creiem que la política contra el canvi climàtic es veuria afavorida per uns tributs que gravessin als grans generadors de CO2, d’aquesta manera s’aconseguiria un doble impacte positiu. Per una banda reduir les seves emissions per l’efecte dissuasori del tribut; per altra banda, al reduir la generació també reduirien el consum de combustible. En un sentit indirecte i moral (però no per això menys important) s’aconseguiria una política més coherent, ja que resulta contradictori que es considerin dignes de gravamen fiscal una gran font d’emissions (els vehicles privats) però en canvi no es faci tributar una font encara major (les grans indústries d’incineració).
Aquest tribut seria, a més a més, completament compatible amb la política d’afavorir les millors mesures de control i les tecnologies més netes, que ja recull la llei del canvi climàtic.
Seria necessari sempre que es regulés el tribut de tal manera que les indústries afectades no repercuteixin el cost d’aquest impost als seus consumidors. Ja que en aquest cas la mesura perdria el seu efecte persuasiu i només esdevindria una altra càrrega pels ciutadans.
Entenem també, que igual que està previst per l’impost sobre les emissions de vehicles, les quantitats que es recaptin amb aquest impost s’han de destinar
- Proposta de Resolució.
El Parlament insta al govern a:
- Establir un tribut que gravi les emissions de gasos d’efecte hivernacle de les grans instal·lacions de combustió.
Per això seria necessari.
- Estudiar la regulació d’aquest tribut i el seu funcionament fiscal.
- Graduar la taxa impositiva d’aquest tribut en base a la proximitat a nuclis habitats, a l’eficiència dels seus mitjans de control, i a la reducció progressiva de les seves emissions.
- Estudiar la possibilitat de crear tributs per generació d’altres gasos contaminants que també emeten aquestes instal·lacions.
- Preparar mecanismes per evitar que les instal·lacions gravades pel tribut repercuteixin aquest cost sobre els seus clients o consumidors.
