PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DEL PARLAMENT DE CATALUNYA DEMANANT LA INCLUSIÓ DEL LLOP EN EL CATÀLEG D’ESPÈCIES AMENAÇADES

Download this page in PDF format

El llop és una espècie que es considerava extingida a Catalunya des de 1935. La causa de la seva desaparició va ser que els humans el van caçar constantment. La causa que s’adduïa era sempre el perill per als ramats. Fins al 1970 a Espanya es considerava fins i tot que tenir llops a les muntanyes era una mena de símbol de subdesenvolupament.

Aquesta falta de presència ha causat que tota la normativa sobre protecció de la fauna natural, tant a nivell català com estatal o europeu no inclogui el llop entre les espècies protegides a casa nostra. Això arriba fins al punt que la Directiva europea 93/42/CEE XX i la Llei de Patrimoni Natural 42/2007 només tenen en compte la situació fora de Catalunya. I així parlen de la protecció d’aquest animal al nord o al sud del riu Duero.

Fins l’any 2000això no era un problema perquè no hi havia llops a Catalunya. A partir d’aquest any, però, es comença a detectar la presència d’un ramat de llops que va creuant d’un cantó a l’altre la frontera francesa. Aquests animals, provinents d’Itàlia, venen al nostre territori periòdicament en busca de preses. Cada any es detecten rastres de la seva presència i fins i tot se’ls fan fotografies. Actualment hi ha tres llops: un al Ripollès, un altre al Port del Comte i un tercer a la Cerdanya que va i ve de França. Só animals joves que han estat expulsats del seu ramat. S’ha detectat agluna presència de llops fins al Vallès.

La Generalitat ha pres mesures per protegir els ramats dels llops. S’han repartit gossos d’atura, xarxes elèctriques, s’ha assegurat el bestiar, etc. Totes aquestes mesures ens semblen molt positives per què permeten una coexistència del llop i la ramaderia. Els pastors havien perdut la costum de tractar amb depredadors.

Considerem però que és molt important també protegir el llop. Un animal cabdal per a l’equilibri dels ecosistemes. La única garantia que té ara és que no està inclòs dins el llistat d’espècies cinegètiques. Això, però, no assegura res. Pensem que si un caçador matés un llop a Catalunya ni tan sols estaríem davant d’un delicte, només d’una infracció administrativa.

Per això considerem que és necessari que es modifiqui el decret legislatiu 2/2008 de 15 d’abril, que aprova el text refós de la llei de protecció de les espècies animals i s’inclogui el llop (canis lupus) dins l’annex d’espècies protegides. D’aquesta manera es posaria la llei catalana al mateix nivell de la Unió Europea, que el considera un animal de protecció prioritària.

No creiem que reconèixer al llop aquesta protecció contradigui l’ordenament espanyol ni el comunitari, ja que com hem vist fan referència només a la situació del llop ibèric al nord i al sud del Duero. Com que Catalunya queda fora d’aquest àmbit geogràfic (ja que òbviament aquest riu no passa pel nostre país: de fet estem a l’est del naixement del Duero).

També caldria que s’adoptessin mesures destinades a recuperar una major presència del llop a Catalunya, cosa que seria eminentment positiva per la sostenibilitat dels ecosistemes. Pensem que actualment es pateix una autèntica plaga de porcs senglars que les mesures tradicionals (les batudes massives) no aconsegueixen solucionar. Es parla ja de 60.000 exemplars. Aquests animals fan malbé les collites i els jardins i generen un important perill d’accidents de tràfic. No només a les àrees rurals, sinó que s’acosten cada cop més a pobles i ciutats.Això sense comptar que les batudes també generen contaminació i perjudiquen altres espècies.

També als parcs naturals s’ha detectat una població excessiva de daines i isards, fins al punt que comencen a haver-hi epidèmies entre aquests animals, com ara la sarna, que els provoca una mort molt dolorosa.

La reaparició d’un depredador com el llop té un efecte positiu sobre aquest fenòmen, ja que permet que els ecosistemes s’autorregulin. En aquest sentit voldríem parlar de l’exemple paradigmàtic del parc de Yellowstone als Estats Units, on es va reintroduïr el llop després de portar 70 anys. Els resultats han estat espectaculars: primer s’ha acabat amb la superpoblació de cérvols (no només pels que cacen, sinó pel seu canvi d’hàbits per evitar el llop). La disminució d’herbívors ha permès que els arbres creixin més forts i ha acabat amb una important font d’erosió de la vegetació. Al mateix temps la carronya que deixen els llops afavoreix una major presència d’aus rapinyaires i óssos. Creiem que aquest és un exemple del que pot fer el llop pels ecosistemes catalans.

Aquesta política de protecció s’hauria de dur a terme sense oblidar les mesures de protecció pels ramaders. Cal recordar que els animals van sempre on troben el menjar amb menor esforç, i si es vigilen els ramats, els llops lògicament aniran a buscar altres preses. No cal tampoc caure en l’alarmisme perquè algunes ovelles siguin caçades. Cal recordar que les mesures de contenció s’han mostrat molt eficients, que el llop és un animal molt tímid amb la presència humana, i que la quantitat de bestiar que mor per culpa dels llops és molt inferior a la que és sacrificada per malalties i altres causes. A més a més, en moltes ocasions no es pot saber si el depredador ha estat un llop o un gos silvestre.

La protecció del llop a nivell català és perfectament possible a nivell jurídic, ja que l’article 58.2 de la llei 42/2007 de protecció del Patrimoni Natural permet que les comunitats autònomes augmentin el grau de protecció de les espècies animals. Així altres comunitats com Castella La Manxa han inclòs l’animal dins del seu catàleg d’espècies amenaçades. I altres han aprovat plans de recuperació de l’espècie.

Adoptant mesures en aquest sentit Catalunya també es posaria a l’altura amb d’altres països europeus com ara Dinamarca, que el 2017 compta amb un ramat de llops propis per primera vegada en 200 anys. O Holanda, on s’ha passat d’una sola femella i una cria a 14 ramats que es mouen entre aquest país i la Baixa Saxònia (Alemanya). De fet el llop està tornant a gran part d’Europa.

• Proposta de Resolució.

El Parlament insta al govern a:

• Dictar resolució reconeixent al llop el caràcter d’espècie amenaçada i protegida.
• Incloure el llop dins el Catàleg de Fauna Amenaçada de Catalunya, actualment pendent d’aprovació.
• Adoptar mesures destinades a la seva protecció dins del territori català, aprovant un pla de mesures de conservació i un pla de mesures de recuperació del llop.
• Adoptar mesures pel seguiment dels exemplars presents al territori català.
• Estudiar la situació del llop a Catalunya des de l’any 2000 fins ara.